Rius de gent
Malferida corren sols
Escopint el seu fracàs
Ja vençuts
Esperaran com sempre han fet
L'aventura d'una nit
Mentre ploren
De ràbia i per amor
A un nom inexistent
Mentre riuen dins núvols pasatgers
Cada dia més distants
Corren sols
Seguint pistes per trobar
El refugi de l'acció
Un amic que no estigui massa vist
O una ofrena de la carn
Que a vegades
Quan s'acaba el primer foc
Pot fer encara més mal
I així acaben
Quan ja tot ha passat
Cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Són germans
D'un camí que no ha tingut
Mai sorida ni final
Saben bé
Que el futur és la foscor
I que el negre és el color
D'una bandera
Bruta i plena de sang
Que els hi han posat a les mans
Però no es rendeixen
Somien il·lusions
Fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...