Joan Manuel Serrat
El meu carrer
El meu carrer
És fosc i tort
Té gust de port
I nom de poeta
Estret i brut
Fa olor de gent
I té els balcons plens
De roba estesa

El meu carrer
No val dos rals:
Són cent portals
Trencats a trossos
I una font on
Van a abeurar
Infants i gats
Coloms i gossos

És un racó on mai no entra el sol
Un carrer qualsevol

El meu carrer
Té cinc fanals
Perquè els xavals
Llancin pedrades
Hi ha una pensió
I tres forns de pa
I un bar
A cada cantonada
El meu carrera
És gent d'arreu
Que penca i beu
Que sua i menja
I es lleven amb
El primer sol
I van al futbol
Cada diumenge

O a fer esparral al volantí
O a fer un dòmino amb vi

El meu carrer
És un infant
Que va berenant
Pa amb oil i sucre
I juga a daus
I a 'cavall fort'
Mig bo, mig bord
Escolà i cuca

El meu carrer
Del barri baix
Viu al calaix
De les baldufes
Amb patacons
I l'album 'Nestlè'
I ells trossos
D'una vella estufa
I a poc a poc se'm fa malbé
El meu carrer

MI CALLE
Mi calle
Es oscura y torcida
Tiene sabor a puerto
Y nombre de poeta
Estrecha y sucia
Huele a gente
Y tiene los balcones llenos
De ropa tendida

Mi calle
No vale dos reales:
Son cien portales
Rotos a pedazos
Y una fuente donde
Van a beber
Niños y gatos
Palomas y perros

Es un rincón donde nunca entra el sol
Una calle cualquiera

Mi calle
Tiene cinco faroles
Para que los chavales
Tiren pedradas
Hay una pensión
Y tres panaderías
Y un bar
En cada esquina
Mi calle
Es gente de todas partes
Que curra y bebe
Que suda y come
Y se levantan con
El primer sol
Y van al fútbol
Cada domingo

O a pescar mojarras al volantín
O a jugar un dominó con vino

Mi calle
Es un niño
Que va merendando
Pan con aceite y azúcar
Y juega a los dados
Y a 'cavall fort', ¹
A veces bueno, a veces borde
Monaguillo y pillo

Mi calle
Del barrio bajo
Vive en el cajón
De las peonzas
Con los cromos
Y el álbum 'Nestlé'
Y los trozos
De una vieja estufa

Y poco a poco se me va estropeando
Mi calle