Joan Manuel Serrat
Cançó de l’amor efímera
Cançó de l'amor efímer

(Joan Salvat-Papasseit - Joan Manuel Serrat)

O bella inconeguda passatgera del tram
Qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol;
Que mostres una sina cobertora del dol
I et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam

O bella inconeguda que ets menuda i audaç
I que sense companya t'arrisques a la platja
I no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja
Al domeny de les ones i te'n prega el teu braç

O bella inconeguda que en sentir la malícia
De les ullades frèvoles, tota t'has commogut...
Tancades les oïdes a mots que el vent s'ha endut
Boi sospirant potser pel goig d'una carícia

O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar
I avui t'he somiada i et somiaré demà

Canción del amor efímero

( Joan Salvat -Papasseit - Joan Manuel Serrat )
Oh, bella desconocida pasajera del tranvía
Que tienes una apariencia rosada y una mirada llena de sol;
Que muestras un pecho encubridor del duelo
Y te vistes , discreta , con blusita de estambre

Oh, bella desconocida que eres pequeña y audaz
Y sin compañera te arriesgas a la playa
Y no temes la acometida del hijito que se
El dominio de las olas y te ruega tu brazo

Oh, bella desconocida que al sentir la malicia
De las miradas frívolas , toda tú te has conmovido ...
Cerrados los oídos a palabras que el viento se ha llevado
Boi suspirando quizás por el placer de una caricia

Oh, bella desconocida , del tranvía te he visto bajar
Y hoy te he soñado y te soñaré mañana