[Lletra d'"Enganxada a l’Escala"]

[VENTAFOCS]
És un príncep molt llest que ho té tot planejat
Preveient que voldré fugir, els graons ha encolat
I un s'hi queda enganxat, i m'he dit… va llençat
M'he esmunyit de la sala
I escapant de palau, m'he quedat com un clau enganxat a l'escala

Penses: "Què és el que vull?"
Penses: "Cal decidir-se!
I si em deixo atrapar? Ben mirat, què em farà?
Ell no és pas qualsevol!
Però que passa quan ell descobreixi qui ets, quan tu saps que no ets pas la que ell vol?
I per què no has de ser la que un príncep desitja?
Però com pots saber com ets tu en realitat si no saps ni el que vols?
I al final cal triar, viure a casa potser allà on res no està bé ni un segon
O allà on tot està bé, però que saps que no és gens el teu món
I posats a triar fes-ho ja, que si no et pots quedar enganxada a l'escala

Decidir no és gens fàcil per aquell que no està acostumat
Quan tu entres al ball, és com veure un mirall on un somni t'enfronta
On podràs decidir si t'agrada fingir, tot i haver d'anar amb compte
El futur està en joc, però no et pots quedar allí
Tot el dia enganxada als graons de palau
Ves a casa corrents, evitant el conflicte
Ells, allà, no et fas cas, però almenys tens un jaç
Quan et deixen triar, no pots perdre o guanyar
Sols et deixes portar
I de cop ho veus clar, és un acte de fe
Decideixes que cal triar, però no saps ben bé el què
I si el fessis pensar? Li podries deixar la sabata al replà
I així veure què fa amb la sabata a la mà
Ho entendrà? Buscarà?
Però si em quedo està clar
Que potser em trobarà enganxada a l'escala